Una mort

-         Per la gent que ho deixa tot pel que estima

-           -  Em podries explicar com has acabat a la mateixa habitació d’on s’ha trobat el seu cos mort?

-         -  Al arribar a Barcelona vaig anar cap a casa, no hi havia ningú. Després d’entrar a la cuina vaig veure una nota a sobre, era del meu marit, em deia que s’anava a Roma amb la petita, que no el seguís. Com pots suposar no li vaig fer cas, era veritat que havíem discutit molt últimament però la meva filla petita era una altra cosa.

Al aterrar jo travessava tots els passadissos, buscant una parada de taxis quan vaig veure que no sabia on anar. Estava cansada, era fosc i venia de dos vols seguits d’avió així que vaig anar al centre. Potser trobava algun lloc on passar la nit. Tots els hotels estaven plens així que al final vaig acabar anant a un petit hostal. El llit petit i incòmode. Després de llençar la maleta i l’abric vaig trucar al meu marit. Després de quatre crits vam quedar el dia següent per anar a prendre un cafè i solucionar-ho tot. Aquella nit va ser la pitjor per mi, no podia tancar els ulls així que a les sis em vaig llevar i vaig anar a dutxar-me. L’aigua freda no servia per treure’m la son de les orelles. 

Em vaig vestir amb una samarreta que m’havia posat al congrés del qual venia. Vaig pagar amb efectiu i em vaig dirigir al cafè on havíem quedat. A les onze encara no havia aparegut de manera que em vaig dirigir cap a una adreça que m’havia donat la nit anterior per telèfon.

I allà me’l vaig trobar. El seu cos encara tebi estirat al terra i la nena plorant al llitet. No va marxar perquè no m’estimés, sinó per protegir-me. Només confiava amb mi i no va poder deixar a ningú la nena.

-         -  Trobarem els responsables de la mort del seu marit, mentre no surti de Roma.