Sense final

Per aquest últim relat del dia m'agradaria que comentessiu escrivint el final.

S’havia acabat la festa. Tothom s’estava anant a casa i a mi em tocava recollir. Sabia que si arribaven els meus pares i veien tot aquell desordre no em deixarien sortir de casa fins que m’hagués graduat així que junt amb la meva germana vam començar a recollir. Trobàvem objectes que la gent s’havia deixat i gots per tot arreu. Menjar per tot arreu. Tots dos teníem interès en recollir-ho ràpid. Havíem celebrat la festa sense el seu permís.

Quan vam acabar havia passat ben bé una hora i els pares encara no havien arribat. Vam comprovar a veure si teníem qualsevol missatge seu però res que hi tingués a veure. Vam revisar un cop més que no quedés res que ens pogués delatar i per sort no vam trobar res.

Vam pujar al pis de d’alt, disposant-nos a dormir quan va sonar el timbre. Tots dos ens vam mirar. Els pares havien agafat claus, segur. Així que en part encuriosits vam baixar a veure qui era la persona que ens havia trucat al timbre de casa nostra a aquelles hores de la nit. Temíem que fos algun amic que no hagués pogut tornar a casa perquè no havia trobat el camí o perquè anava massa begut però a diferència d’això, quan finalment vam obrir la porta per veure qui era vam veure la policia. Que havia passat?

Mai ho vaig saber ja que en aquell moment em vaig desmaiar.