Proposta

Vaig rebre un missatge, devien ser les dotze. Estava acabant de treballar sobre el llibre quan el meu mòbil sonà. Un número privat m’enviava un SMS dient que acudís ràpidament al setzè magatzem de les afores de la ciutat i que no avisés a la policia. El cor em va fer un salt. Vaig deixar-ho tot, vaig agafar un jersei tot i la calorosa i sufocant nit d’estiu. Vaig trucar a la meva parella, ell no era policia i no em veia en cor d’anar tota sola en un lloc tan abandonat a aquelles alçades de la nit.

Junts vam endinsar-nos mirant tots els números. Bé, ho mirava ell ja que jo ja en tenia prou en conduir. Al trobar el magatzem indicat vam aparcar de forma estrepitosa. No es veia cap cotxe però si camions per transportar els materials. Ell va picar a la porta. Estava oberta però no se sentia res, cap veu. Havia estat víctima d’una broma?

Vam entrar i vam trobar una llanterna oberta al terra i com que no sabíem com s’obrien les llums vam agafar-la. Anàvem caminant i cridàvem, preguntant si hi havia algú. De sobte vam sentir unes passes, al nostre darrera. Ens vam girar de cop però no vam veure ningú. De cop i volta les llums es van encendre. Jo, espantada vaig fer un crit que va ressonar.

Vam apagar la llanterna ja que no ens feia falta. Caminant vam decidir entrar a una sala i allà, em vaig endur l’ensurt més gran de la meva vida. Tots els meus amics i familiars s’havien reunit allà per fer-me una festa sorpresa! Va començar a sonar la música. Tothom em felicitava però jo no sabia per què.

Ell, em va allunyar de la multitud i se m’agenollà davant meu i em digué les paraules que tants cops havia somiat que deia. Les paraules per demanar matrimoni. Tot i així, la meva contesta no va ser la somiada:

-          No.