Crítica

Per tots dos bàndols, per qui treballa molt dur per interès i per qui no es dóna compte de la feina i hores que hi han darrera de cada cosa.

El sentiment que sents quan algú et critica tota la feina feta? Quan t’has passat hores treballant en un treball de classe i arribes i te l’estripen davant dels tus ulls il·lusionats? Jo et dic que ben poca gent ho sap. L’altre dia, la meva amiga Amanda em va explicar que un cop, a l’escola havien de fer un treball d’història. Dins d’això podien escollir qualsevol format i tema. Ella, que últimament s’ha aficionat a la assignatura va arribar a casa tota preparada per treballar. El treball era per al cap de dues setmanes i abans tenia moltes més feines i exàmens però allò la motivava moltíssim a treballar de manera que s’hi va posar. Va baixar al seu gran pàrquing i allà s’instal·là.

La seva família i amics no li veien el pèl i a vegades obrien la porta per veure que feia i se la trobaven capficada en mig de papers i mil finestres d’internet obertes. Totes eren la porta cap a un projecte. Va decidir els romans, sempre li havia semblat que eren gent molt noble i sempre havia volgut saber més secrets sobre les seves vides. El seu germà gran, a vegades baixava i en veure-la s’enfadava ja que deia que no li deixava lloc a ell per mirar la televisió ja que tenien una a la sala d’estar i una altra al pàrquing i ell sempre feia vida a baix.

Al arribar el dia de l’entrega l’Amanda no podia amb la seva energia. Durant aquelles dues setmanes s’havia dedicat com a mínim una hora cada dia per fer el millor treball de la història. Tothom anava sortint a presentar-lo. La majoria no ho feien amb ganes. Quan li va arribar el seu moment, l’Amanda va treure tot un mural sobre aquesta gent. La veritat és que li havia quedat molt bé i havia tingut molta imaginació. Havia posat diverses figures romanes i explicava molt bé les seves feines i tots els secrets que havia trobat de cadascuna d’elles. Però, a diferència, ella en els caps havia col·locat fotografies dels seus companys de manera que va captar la seva atenció en qüestió de segons.

Al finalitzar, la professora va agafar el mural i el va trencar. L’Amanda que no s’ho creia se li va canviar completament l’expressió del seu rostre. Es va posar blanca i tremolant i va sortir de la classe corrents.

Havia treballat molt dur. Havia estat moltes hores investigant. Havia tingut moltíssima originalitat. Hi de bon grat hauria acceptat una crítica negativa però constructiva, que l’ajudés a millorar i ben expressada. En canvi, el que no acceptava la meva amiga és que vingués una persona i li destrossés el seu treball sense saber la feina feta darrera.

El que no va saber mai, és perquè la professora havia actuat així i no havia fet un crítica constructiva.