Llar d'avis

Feelings, us vaig dir que us dedicaria un i no he trencat la meva promesa. Us el dedico per tot el que hem compartit aquest any a FOC. L'any que ve espero continuar amb l'aventura.

En Jordi era un ancià que vivia en un casal d’avis. La seva vida sempre havia estat divertida, meravellosa. Els seus fills anaven a veure’l de tan en quan però ell trobava a faltar la canalla. Quan ell, ja feia uns anys, s’assentava en un banc a donar de menjar als coloms s’apropava nens perquè els hi donés menjar pels coloms. Ara per això tot s’havia acabat i es passava les hores avorrit mirant per la finestra. Un dia, per Nadal, l’època en que recordava més la seva infància va venir un grup de joves al seu casal. Van cantar nadales i algun dels seus companys i companyes van acompanyar els nois. Eren de l’escola de Casp. L’escola on ell havia estudiat. Va parlar amb varis nanos, tenien pinta de ser molt simpàtics pel somriure que feien cada cop que obrien la boca. Semblava que la joventut s’havia apoderat de la sala. Se sentia jove. Va parlar de la seva infància i es va obrir. Eren uns nanos preciosos. Més tard va veure com anaven a berenar. Tots parlaven animats comentant com era cada avi. Era la primera vegada que ho feien. Tots parlaven bé de tots. Volien tornar-hi ja. Van anar marxant acomiadant-se de tots. Pels carrers tampoc van callar, parlaven i parlaven sens parar. Reien i se sentien orgullosos d’haver pogut ajudar a persones necessitades.

Per Sant Jordi van tornar i van jugar tots junts al Bingo. Un joc de taula on tots s’ho passaven genial. A vegades els nois havien de repetir els números però estaven disposats ha gastar saliva per aquella gent que havien conegut. Quan algú feia línia els hi llegien frases d’escriptors coneguts. Quan algú cantava Bingo a la sala se sentien riures de diversa gent.

Aquests nois no van tornar durant l’any però estaven disposats a l’any que ve tornar-hi per continuar coneixent aquella gent tan meravellosa. Gent que necessitava vailets. Tractaven aquells ancians com els seus avis mateixos, amb amor i sempre amb un somriure a la cara.