El Marc

Per la Berta que quan li vaig ensenyar el principi del llibre MaRoMÀlCa va voler continuar llegint però no li vaig deixar. Ja te'l deixaré llegir ara. Un altre dels personatges que més m'estimo

El Marc va néixer el 1997 en un poble acabat de construir. Pels carrers no passaven cotxes i el nen podia moure’s per on volia. Tenia un germà, l’Arnau que era dos anys més gran que ell i una germana petita, la Martina que tenia set anys menys que el Marc. Quan tenia dos anys, a la guarderia tots els nens de la seva classe van agafar tuberculosi, l’havia contagiat la mestra. Van obrir el Cap el dia de Sant Jordi i anaven classificant als nens entre: tu a l’hospital, tu no. El Marc l’havien enviat a l’hospital on després d’haver estat ingressat va estar sis mesos prenent dos medicaments per acabar-se de curar.

El nen sempre s’havia posat en molts problemes i en una ocasió va desaparèixer sis dies i, quan els seus pares ja ploraven pensant que estava mort el van trobar passejant-se pel bosc content i cantant. Quan havia començat l’escola no tenia molts amics, només la Marina, la filla d’uns amics dels seus pares. De petits ells dos sempre havien jugat a mames i a papes. Als 10 anys, un nen nou va arribar a l’escola, el Roger en que temps més tard es convertiria en el seu amic de l’anima.

A 1r d’ESO, quan el Marc tenia 13 anys, no estudiava gens i es passava la major part del seu temps lliure passejant-se pel bosc, la gent ho trobava molt estrany i li va anar d’un pèl repetir curs. Per sort després de tot un estiu estudiant va poder passar a fer 2n d’ESO, aquest cop amb el Roger i la Marina, un trio inseparable.

Quan tenia 14 anys li va passar una cosa inesperada, que va fer que el noi no volgués sortir de la seva habitació durant una setmana, se li van morir els avis en un accident de cotxe. El Marc, tot i que ja no era tan nen, havia anat cada setmana a veure els seus avis que sempre li donaven regals i consells. Sobretot el seu avi que tenia l’obsessió de que havia de sortir amb una noia. El Marc, mentre el seu avi era viu no li va fer cas, però temps més tard quan ja era mort va començar a sortir amb la Marina.

Als 15 anys ell i els seus amics: la Marina, el Roger i l’Àlex, van crear una colla, la colla MaRoMÀl. En aquell moment la noia i ell van deixar córrer la seva relació amorosa. No volien perdre l’amistat que havien fet i ara si sortien podien tirar la gran columna al terra. Amb la colla havien fet un munt de coses junts, però de vegades el Marc continuava anant al bosc tot sol per passejar una mica i desfogar-se  de la pressió del món.

Un any després una noia nova va entrar al seu institut, es deia Carla i també tenia el costum de anar al bosc. Ràpidament es va fer amiga de tots els components de la colla, especialment del Marc i van afegir-la a la colla, ara rebien un altre nom, la colla MaRoMÀlCa. Van decidir anar-se’n a viure lluny del poble, en un altre món.

Als 17 anys, un molt amic seu, l’Àlex, va abandonar la colla per anar-se amb gent pitjor. A tothom li va saber greu, en especial al Marc ja que havien estat molt bons amics.

Per finalitzar, als 18 anys quan torna al poble amb els seus amics per veure la família se n’adona que està morta i ara està destinar a lluitar per sobreviure.