Enveja

Porto molt de temps sense escriure, això està una mica abandonat. Intentaré escriure amb més freqüencia per poder-ho anar publicant i compartint amb vosaltres. L'enveja és un sentiment que tots hem sentit alguna vegada i avui us poso un relat envejant.

Jo que porto tota la vida fent coses bones per la gent mai no m’han donat cap reconeixement en canvi ara uns nois que formaven part de diferents colles que robaven als turistes ara són guies, graven vídeos de artistes musicals o fan mojitos, i se’ls hi dona molta importància!

Fins i tot els han entrevistat! Quina ràbia!!!

Un a l’entrevista ha dit que abans robaven als turistes i avui els hi ofereixen tours, ell era un dels que robava el mòbil o la càmera. Aquest noi que es diu… jo que sé, no m’interessa… a passat més de vuit anys a la presó i tot i això continuen donant-li importància! Ell té trenta- tres anys dos filles i el coneixen tots els veïns de la zona.

Per allà pots veure balcons caiguts, bosses de deixalles al terra… i veus un grup de turistes que acompanya aquest noi. Qui voldria veure una cosa tan lletja?!

I cada dissabte uns altres nois mostren als turistes els carrers del barri, on encara hi han parets d’edificis vells amb pintades de una d’aquelles colles.  També fan peix fregit pels viatgers, amb el que m’agrada a mi el peix fregit!!!

Tot plegat jo crec que els periodistes els hi donaven pena i van decidir entrevistar-los per ajudar-los.

-   - Estàs segura del que tens, perquè jo crec que es enveja, si t’haguessis escoltat...