Excuses barates, ni parlar-ne!

-        Per tots aquells que hem mentit alguna vegada

  -- Mira, aquest matí quan he sortit de casa tot ha anat fatal. Quan ens hem despertat hem vist que s’havia anat la llum, per tant significava que s’havien desconfigurat els despertadors. Després corrents he entrat al lavabo. Per mala sort estava el meu germà petit, el Nico. Que es passa gairebé tota la nit al bany, m’he hagut d’esperar a fora. Finalment quan m’han deixat entrar m’he dutxat gairebé que corrents. He sortit, m’he vestit i he anat a esmorzar. Tenia tan sols deu minuts. He pres la llet d’una revolada i he agafat dues galetes que havia fet la meva mare el dia anterior (per cert, estaven molt bones).

He agafat la bossa oberta en una mà, en l’altre tenia l’anorac la bufanda i el barret. He sortit. Darrera meu venia el Nico amb un llibre de socials que m’havia deixat. “Merda! tenim examen,” he recordat. Encara em quedava la meitat del tema per estudiar! He agafat el llibre i he arrencat a córrer cap a l’estació. He agafat el tren mitja hora més tard del que es normal.

Quan estava arribant al Peu del Funicular, al mig del túnel, el tren s’ha parat. El conductor ha anat cap a l’altre banda del tren i després ha tornat. No entenia què passava! Per sort teníem llum: així que he agafat el llibre i m’he posat a estudiar per l’examen. De sobte s’ha anat la llum, merda! He desat el llibre i he agafat el mòbil per avisar a la meva mare de que el tren s’havia espatllat. No tenia cobertura. Ens hem quedat a les fosques, parats, dins del tren, una hora fins que el vehicle ha arrencat. A la parada del Peu del Funicular ens han fet baixar a tots i esperar el següent tren.

Quan he tornat a pujar ja no quedava molt per arribar. M’he agafat a una barra i m’he posat a estudiar fins que pels altaveus han dit: “pròxima parada Plaça Catalunya. Aquest tren finalitza el seu recorregut en aquesta estació”. Estava fart de socials així que he tornat a desar el llibre i quan he baixat i he mirat el rellotge. Gairebé em desmaio, eren les 9:30h i jo entrava a les vuit del mati! He corregut pels carrers de Barcelona plens de turistes matiners, treballadors, bicicletes... he pujat les escales de quatre en quatre.

Llavors, m’he en recordat que no havia avisat a la meva mare que estava a l’escola. Li he enviat un whatsapp, però ja venia un professor cap a mi. Li he volgut explicar en quina situació em trobava però no m’ha fet cas i m’ha tret el mòbil.

He picat a la porta de la classe i he entrat.

-         -  Així que aquesta es la teva excusa per arribar tard?- m’ha contestat el professor després de explicar-li per quin motiu feia tard.

-          - Sí senyor- he dit.

-         -  I ha on tens el justificant de l’estació. Saps que te’n poden fer un?- això ho deia amb mirada burleta, no se’m creia!

-          - No ho sabia, el pròxim cop ja el demanaré- he dit.

En aquell moment ha sonat un soroll, com el del meu mòbil quan m’envien un missatge. El soroll que ha fet riure a la tota la classe procedia de la meva motxilla.

-         -  Ui, però si tens el mòbil a la motxilla, ets una mentidera! Crec que haurem d’avisar els teus pares- m’ha acabat dient somrient.

Quina mala sort que no s’hagués empassat la meva mentida, estava molt ben elaborada!