Somiar és GRATIS

Per totes les companyes de dansa i per aquells que sempre estan somiant

El públic s’ha deixat les mans de tant aplaudir-me. Acabo de ballar un dels balls més importants de la nit. Ara em trobo a un teatre enorme al mig de Chicago i moltíssima gent aplaudint-me, gent aixecada, fent fotos!

Quan vaig sortir de l’escenari estaven les meves companyes:

-          - Per què has trigat tan a sortir? Només havies de sortir corrents!- va dir una.

-          - No passa sempre això de ballar a Chicago- dic. Tenen enveja.

No m’han contestat, i el presentador amb un accent català de Lleida anunciava el següent grup. Nosaltres havíem de sortir de l’escenari i anar als camerinos a esperar per tornar a ballar. M’ho estava passant genial!!!

Quan hem entrat hem vist uns admiradors, volien un autògraf. Els hi he dit que més tard, estava cansada i volia descansar. M’han mirat amb molt mala cara! M’han començat a llençar insults en anglès o això crec jo perquè estava centrada en maquillar-me. L’últim ball que hem fet era el millor però per mala sort ens ha sortit malament, havíem d’aixecar una noia pels aires però semblava ser la única que me’n recordava ja que les altres estaven saltant amunt i avall amb coques! La gent de Chicago s’ha quedat callat, mut, al veure que jo feia una altra cosa però ràpidament mil càmeres m’han enfocat per començar-me a fer fotos. Estava genial. Les meves companyes al veure que ho feia tan bé s’han parat, s’han girat cap a mi i m’han estat mirant el que quedava de de ball. Després he saludat, he agafat el micròfon al presentador i he dit:

-      - Estimats habitants de Chicago, moltes gràcies per haver-me convidat avui amb vosaltres, a la vostra ciutat, és perfecte. Per mi, és tot un honor haver assistit a una exhibició de dansa com la que s’ha fet avui aquí! Gràcies!

A mi, que se’m dóna bé fer discursos he trobat que no m’ha quedat malament, no tenia un anglès molt bo però havia trobat les paraules justes per definir les meves emocions però la gent del públic reia com mai. Em senyalaven.

Pels altaveus han dit: Si us plau, al públic del Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallés se’ls prega silenci!