Per la Berta Céspedes que hem escrirt aquest relat juntes a Taller de Lectura
En
Marc no era un noi normal, o això deien els seus amics. Un dia, el seu
pare li va comprar un cotxe molt car, tot i que no podia conduir-lo, i
ell ni es va immutar, ni una abraçada, ni un gràcies, res. L’endemà a
l’escola els van dir que d’ara endavant, al laboratori, ja no
utilitzarien mosques mortes. Ell es va il·lusionar tant que va sortir de
la classe cridant i gairebé s’arrenca els cabells de tan emocionat que
estava!
- Gràcies Déu meu!
I
desprevingudament va arrencar a córrer cap a al pati. Semblava que
sabés cap on anava, va pujar la reixa que separava el pati d’un bosc
frondós. I de sobte s’hi va trobar un unicorn. Li va allargar la mà i
s’hi va presentar, sense donar-se conta de la situació tan estranya en
la que es trobava. De sobte va sonar el timbre, els seus companys es van
dirigir al pati, però en Marc es va tirar a terra per no ser vist. Els
seus amics, però, ja l’havien vist. Es van apropar al lloc on es
trobava, mentre xiuxiuejaven entre ells.
- Està boig!
- Jo diria que ha d’anar a un manicomi...- No siguis cruel Jana, potser només a un metge…
- És un notes!
- Doncs jo, sincerament, crec que l’únic que fa és volar coloms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada