El retrat

 Per la Joana i la Berta, les meves millors amigues.

A la classe ens acabaven de dir que féssim un retrat a algun company. Això va suposar un: Bufff... general de tota la classe, quan deien que havien de fer alguna cosa en parelles acabaven escollint els professors la teva parella: aquest cop em va tocar amb la pesada de la Berta.

Em dic Joana, a plàstica trec sempre excel·lents, la gent diu que dibuixo bé... el meu truc és dibuixar algú o alguna cosa que m’inspiri confiança.

-          Aquest treball, serà més importants que els altres, heu d’aplicar tot el que heu anat treballant al llarg de l’any, serà un trenta per cent de la nota de final de curs- ha dit la professora.

El que em faltava, no podia treure mala nota! No us ho he explicat però a l’estiu, depenent de les notes que tregui a plàstica  potser m’accepten a unes colònies d’art. Això seria perfecte per millorar! Vaig decidir conèixer millor a la Berta. Totes les meves amigues em deien que era una pesada i que a la mínima que volies ser la seva amiga no et deixava en pau.

Aquella mateixa tarda la vaig convidar a berenar, resultava que ella des que havia entrat a l’escola volia tenir amigues però com que ningú l’aguantava es quedava sola.  Se’m va fer pesat estar amb aquella noia, no em queia bé però el treball de plàstica no el podíem fer a l’escola, és a dir, hauríem de quedar. Jo que sempre portava la meva llibreta de dibuixos, la vaig treure de la motxilla i em vaig posar a dibuixar-la mentre ella m’explicava la seva vida. Quan se’n va adonar que l’estava dibuixant no li va agradar.

Jo no vaig parar, dibuixava sense parar fins que al final tenia a la meva llibreta, la Berta a starbucks. Durant les següents setmanes quedàvem una tarda de cada setmana a casa de una o de l’altra. Ella li costava dibuixar-me, no era el seu fort però jo sempre que podia l’ajudava. La Berta també era difícil de dibuixar però poc a poc me’n sortia millor. Va arribar el dia d’entregar el treball: tant una com la altra teníem molts dibuixos de l’altra i, els vam entregar tots.

Naturalment vam tenir un excel·lent com a nota general del curs. Jo a l’estiu vaig anar a aquelles colònies i ens vam prometre parlar i quedar tan aviat com poguéssim i, és que és al·lucinant com pots arribar a jutjar la gent.