Últim segon

 Agafant com a idea principal una canço anomenada últim segon he aconseguit inspirar-me i fer un nou relat. Perquè un segon pot canviar la teva vida. Pels Gatzares, no en el sentit del relat però perquè d'aquí uns anys continuem veient-nos.

Si poguéssim tornar a recuperar alguns moments, tan sols per millorar-los o recuperar coses en conec d’uns que pagarien un gran preu. En Joe, un noi seria un d’aquests, pagaria el que fos per tornar a aquell amor d’estiu que va tenir amb la Joana. Ells dos eren la parella perfecte. Sempre somrient i petonejant-se. Ens envejava molt. No vaig dir res mai, fins una nit. La Joana no es trobava molt bé i s’havia anat a dormir i em vaig quedar jo sola, amb ell. El Joe havia begut molt aquella nit i jo també. El vaig besar, res, només el contacte entre els nostres llavis.

L’endemà no se’n recordava de res però la Joana el va notar diferent. Refusava petons i abraçades. Jo els vaig veure de lluny. Estaven mirant la posta de sol a la platja, com feien cada dia. Jo també anava a veure-la, de lluny. Vaig veure com la Joana li feia pessigolles al seu xicot i ell es va aixecar i va marxar. Totes dues el vam seguir amb la mirada i vaig veure com la meva amiga va estirar-se i va tapar-se la cara. Vaig baixar corrents, era l’instint de l’amiga. La vaig estar consolant fins a negra nit i quan va semblar que s’havia calmat una mica em digué:

-          Ahir a la nit, me’l vaig trobar besant una noia. No la vaig veure bé, ella estava d’esquena. Sé que ho va fer inconscientment però pensava que ho hauria oblidat. Si s’ha anat és perquè no l’ha oblidat.

Aquella nit va ser una de les més tristes de la meva vida. Vaig presenciar una baralla amagada. Els dos, enfadats van separar-se i vaig veure com la Joana s’arrencava el penjoll que feia temps el noi li havia regalat. Sempre l’havia volgut jo però ara no. Vaig veure com el cotxe de la Joana s’allunyava lentament i com el Joe, destrossat entrava dins el seu pis.

Volia entrar, consolar-lo però no estava bé, ja havia fet prou mal com per continuar. Vaig plorar molt aquella nit.

Anys més tard me l’he retrobat. Ha picat a la porta i jo encuriosida he anat a obrir. Ara tenim set anys més. Vint-i-tres anys. No anava sol. Acompanyat altre cop de la Joana m’han anunciat que es casaven. Les llàgrimes han saltat dels meus ulls i els he abraçat a tots dos. Prefereixo tenir el meu amor per secret que fer-li’s mal a aquesta parella.