Paraules de alleugeriment

No dir-he sento per expressar-me, unes paraules molt simples sense haver-les borrat ni un moment, sense guió, tal qual, jo amb totes les meves bajanades que em fan feliç.

Per tu, Miki, perquè m'estranya que encara no t'hagués  dedicat res i per tot el que fem junts per nosaltres

A vegades em sento petita, una cpersona més d'aquest món. Que aquesta vida va lenta i ràpida. A vegades em vull amagar i que ningú em pugui trobar. A vegades em passaria el dia dormint esperant els dies que no hagi de matinar. Començo a pensar així, d'una forma negativa, veient la meva vida d'una forma no tan bonica. Perquè la vida no és el que es mostra a  Instagram, seriosament.
Puc estar mirant els meus dies com grisos, d'aquells que veus lletjos...
Vull ser lliure, viure la vida com l'escric, sense guions, anant cap a un vulgui, podent ser jo, tenint la meva vida i decidir que és el que tinc. La meva vida  no l'ha vull malgastar estant estirada al sofà sense fer res... tot i que hipòcrita jo que d'aqui una hora tornaré a estar al sofà. Gent, per si encara no ho sabíeu, teniu una vida. Feu alguna cosa amb ella, segueix i compleix els teus somnis, no malgastis el temps fent alguna cosa que no t'agrada o simplement sense fer res. Daquí uns anys volem mirar endarrera i dir:
- Doncs sí, la mena adolescència ha estat de les millors coses de la meva vida.
Actualment, els de la meva edat en tenim quinze o a punt de fer setze. 16. Ho volia escriure i posar-ho en número. El setzé any de la meva vida sempre me l'he imaginat com el millor de tots. Quan era petita veia els 16 com la millor edat del món. Tots els meus escrits són sobre personatges de setze anys.
Estic farta de a vegades no ser jo mateixa, de no lluitar immensament pel que vull.

He sentit foscor en alguns moments de la meva vida. Una cosa que sempre estava amb mi i que m'afectava en les meves decisions. Des de l'any passat he vist la vida diferent, poc a poc, per no dir ràpid, vaig començar a fer la llum. Una llum que m'ha anat omplint i a aconseguit fer-me més feliç. A vegades noto com una mica de foscor torna a mi però al cap de res la llum torna a estar amb mi.
Gràcies per tot el que has fet per mi, per estar amo mi quan pocs ho han estat, per aguantar-me cada dia i fer que cada dia tingui un somriure més gran a la cara. Per estar al meu costat i somiar en milions de coses que ja són tan nostres. Perquè tot i que diguin que no estem junts i continuem només separats per una muntanya. Perquè ara ja et coneixo més i sé el to de totes les teves paraules, perquè amb tan sols cinc minuts tinguis suficient perquè pari de estar trista a estar rient i somrient.
Per lluitar sempre cada dia per estar junts. Per voler fer aquests últims mesos bé abans que ràpid. Perquè queda menys per estar amb tu un altre cop i per totes la energia i optimisme que això em dóna.

Tu, jo, nosaltres, no som algú qualsevol, som el nostre futur i vull estar junt amb tu. Sóc feliç, ho vull ser més, sempre es vol més, no? Sé que poc a poc cada dia sóc més feliç, tinc més persones al meu costat i al final noto l'estima de tots aquests i ja està, serveix per calmar-me, com ara també.

T'estimo