Entrades
No és cap relat, és un escrit, un pensament, després de 9 mesos feia falta escriure alguna cosa. Aniria dedicat en part a mi que no acabo de valorar el que tinc ara però també a una altra persona molt especial perquè juntament amb mi poguem aprendre a valorar el nostre present, junts.
No vinc aquí a escriure un gran relat, diria que més aviat és una reflexió però ja veurem que surt al final:
Avui he estat pensant sobre un tema, les coses que tenim. Les persones que ens envolten, els llocs on anem, el que mengem... No ho valorem. Podeu pensar en el vostre últim estiu, el recordeu la majoria amb nostalgia, voleu tornar a aquells dies que feia calor, que preníem el sol, festa major, no tenir classe. Sí, definitivament es troba a faltar. Ara que has pensat en aquests dies pensa en avui, avu i mateix, el dia que estàs llegint això, què has fet avui? estàs orgullós de tal cosa? creus que estàs aprofitant el dia? potser molts contesteu aquestes preguntes amb un, és un dia més, estic fent el que faig cada dia, estic aprofitant o no el dia però no passa res, en tot cas tenim un demà per canviar les coses. Ara vull que pensis en d'aquí uns anys, no saps exactament el que passarà però crec que trobaràs a faltar la teva época d'estudis, la de treball. Trobaràs a faltar la situació en la que estàs ara.
Per què no estem vivint el present? Per què avui penso en aquells dies d'estiu i no amb com d'orgullosa que estic avui? Valorem poc el que tenim, aquí està la simple resposta, valorem molt poc el que tenim ara i és una pena. Potser en uns mesos perdem això i llavors tornarem a lamentar-nos pel passat. No fem l'esforç per valorar res, com si sempre demanéssim més.
Vaig tenir un dia a l'estiu que puc considerar un dels millors dels meus quinze anys de vida i ara estic pensant en aquell dia i en totes les petites coses que voldria haver canviat, va ser un dels millors, ja us ho he dit, llavors per què vull canviar-lo? I per què penso tan en allò i no en els dies que tinc ara?
Com a persones hem de valorar més les coses, hem de valorar el nostre present, hem de canviar, deixar de ser tan obsessius en bajanades del passat, d'acord, possiblement no són bajanades però és el passat, si és alguna cosa dolenta tens un present i un futur per fer-ho positiu, si és una cosa bona centrat en recordar-la i mantenir-la.
En cap moment vull dir que recordar està malament, al contrari, m'he passat nits recordant però no ens lamentem si us plau, és el pitjor que podem fer.
Mira també el futur, poc a poc, però és una cosa que encoratja molt, que dóna vida, ganes de seguir endavant, personalment mirar cap al futur, pensar en que passarà demà, d'aquí dos mesos o d'aquí un any m'ha ajudat molts cops i ho fa. Ajuda pensar que la gent que tens al voltant també ho estarà d'aquí un any.
Valorem el que tenim, més val poc que res, poder parlar un cop al dia amb la teva família, bé, com a mínim pots parlar amb ells. Tenir molts examens, bé, com a mínim pots tenir educació. Tenir verdura per sopar, com a mínim pots menjar. Parlant de situació personal i aplicant-m'ho a mi: només puc veure els meus amics un cop a la setmana, com a mínim sé com estan. Poder parlar amb la meva parella només unes sis hores i veure-la de dos a tres cops a la setmana a través d'una pantalla, com a mínim puc saber com està i ell continua amb mi estimant-me i animant-me.
Sincerament, la vida està plena de desgràcies, però també d'alegries que queden ocultades per les coses dolentes o no tan agradables.
Ara tens dos opcions, viure pessimista, pensant que la teva vida és una merda i que tot el que t'ha passat és dolent o veure les parts positives de la teva vida, valorar-les perquè estiguin més destacades i puguis viure més feliç.
Sóc feliç, crec que ho dic un cop al dia, sóc feliç tal i com estic, com sóc. Estic vivint una de les meves millors etapes on m'agrado tal i com sóc i també a la gent del meu voltant, hi ha gent que m'estima, que em cuida, estic aprenent molt anglès, ric, ploro, perquè plorar NO és dolent i agraeixo el que tinc. Sí, com tothom canviaria coses per ser més feliç, creieu-me que ho faria, però ara estic vivint això, així i crec que és la millor manera de viure-ho. Amb la situació en la que estic no vull canvis. I en uns mesos seré més feliç, sé que sí, que la meva vida va ben encaminada, d'aquí uns mesos la meva vida haurà canviat una mica i seré més feliç, però ara estic centrada en el present, el qual em fa molt feliç.
No vinc aquí a escriure un gran relat, diria que més aviat és una reflexió però ja veurem que surt al final:
Avui he estat pensant sobre un tema, les coses que tenim. Les persones que ens envolten, els llocs on anem, el que mengem... No ho valorem. Podeu pensar en el vostre últim estiu, el recordeu la majoria amb nostalgia, voleu tornar a aquells dies que feia calor, que preníem el sol, festa major, no tenir classe. Sí, definitivament es troba a faltar. Ara que has pensat en aquests dies pensa en avui, avu i mateix, el dia que estàs llegint això, què has fet avui? estàs orgullós de tal cosa? creus que estàs aprofitant el dia? potser molts contesteu aquestes preguntes amb un, és un dia més, estic fent el que faig cada dia, estic aprofitant o no el dia però no passa res, en tot cas tenim un demà per canviar les coses. Ara vull que pensis en d'aquí uns anys, no saps exactament el que passarà però crec que trobaràs a faltar la teva época d'estudis, la de treball. Trobaràs a faltar la situació en la que estàs ara.
Per què no estem vivint el present? Per què avui penso en aquells dies d'estiu i no amb com d'orgullosa que estic avui? Valorem poc el que tenim, aquí està la simple resposta, valorem molt poc el que tenim ara i és una pena. Potser en uns mesos perdem això i llavors tornarem a lamentar-nos pel passat. No fem l'esforç per valorar res, com si sempre demanéssim més.
Vaig tenir un dia a l'estiu que puc considerar un dels millors dels meus quinze anys de vida i ara estic pensant en aquell dia i en totes les petites coses que voldria haver canviat, va ser un dels millors, ja us ho he dit, llavors per què vull canviar-lo? I per què penso tan en allò i no en els dies que tinc ara?
Com a persones hem de valorar més les coses, hem de valorar el nostre present, hem de canviar, deixar de ser tan obsessius en bajanades del passat, d'acord, possiblement no són bajanades però és el passat, si és alguna cosa dolenta tens un present i un futur per fer-ho positiu, si és una cosa bona centrat en recordar-la i mantenir-la.
En cap moment vull dir que recordar està malament, al contrari, m'he passat nits recordant però no ens lamentem si us plau, és el pitjor que podem fer.
Mira també el futur, poc a poc, però és una cosa que encoratja molt, que dóna vida, ganes de seguir endavant, personalment mirar cap al futur, pensar en que passarà demà, d'aquí dos mesos o d'aquí un any m'ha ajudat molts cops i ho fa. Ajuda pensar que la gent que tens al voltant també ho estarà d'aquí un any.
Valorem el que tenim, més val poc que res, poder parlar un cop al dia amb la teva família, bé, com a mínim pots parlar amb ells. Tenir molts examens, bé, com a mínim pots tenir educació. Tenir verdura per sopar, com a mínim pots menjar. Parlant de situació personal i aplicant-m'ho a mi: només puc veure els meus amics un cop a la setmana, com a mínim sé com estan. Poder parlar amb la meva parella només unes sis hores i veure-la de dos a tres cops a la setmana a través d'una pantalla, com a mínim puc saber com està i ell continua amb mi estimant-me i animant-me.
Sincerament, la vida està plena de desgràcies, però també d'alegries que queden ocultades per les coses dolentes o no tan agradables.
Ara tens dos opcions, viure pessimista, pensant que la teva vida és una merda i que tot el que t'ha passat és dolent o veure les parts positives de la teva vida, valorar-les perquè estiguin més destacades i puguis viure més feliç.
Sóc feliç, crec que ho dic un cop al dia, sóc feliç tal i com estic, com sóc. Estic vivint una de les meves millors etapes on m'agrado tal i com sóc i també a la gent del meu voltant, hi ha gent que m'estima, que em cuida, estic aprenent molt anglès, ric, ploro, perquè plorar NO és dolent i agraeixo el que tinc. Sí, com tothom canviaria coses per ser més feliç, creieu-me que ho faria, però ara estic vivint això, així i crec que és la millor manera de viure-ho. Amb la situació en la que estic no vull canvis. I en uns mesos seré més feliç, sé que sí, que la meva vida va ben encaminada, d'aquí uns mesos la meva vida haurà canviat una mica i seré més feliç, però ara estic centrada en el present, el qual em fa molt feliç.
