Entrades
El relat que vaig presentar als premis de l'escola avui el comparteixo amb vosaltres. Un relat dur i fosc.
Sí, si tu corres jo també, si tu caus caic amb tu.
Això és el que passa pel seu pensament, el pensament de l’Eloi quan
mira per desè cop la imatge de la seva mare, ara morta. Tot ha
passat ràpid i ell no la tornarà a veure mai més, bé, vaja, no la
tornarà a veure fins d’aquí molts anys, quan ell també abandoni
aquest món i vagi a reunir-se amb ella. Mira la carona de la seva
germana petita. Li cauen llàgrimes dels ulls. Llàgrimes que no haurien
d’estar als seus preciosos ulls blaus. Abraça la petita i es mossega el
llavi. Ell no pot plorar. No davant d’ella.
Ara ha de tirar endavant, no pot estar tot el dia lamentant la mort
d’aquesta persona tan estimada per ell. No pot recordar un i altre cop
l’accident. No ho pot fer ningú, ni el seu pare que en aquells
moments entra per la porta. Porta dies vestint de fosc per mostrar el
seu dol. Tots havien guardat ja la seva roba negre a l’armari però ell
no. Es veu d’hora lluny que ha begut. Cap dels seus fills diu res i
només el miren mentre travessa tot el menjador arrossegant l’abric.
Se sent un cop de porta que fa trontollar el pis. La foto de la mare
cau contra el moble. L’Eloi i la seva germana tronen a captar l’atenció
per la imatge i s’espavilen a tornar-la a posar bé.
Ella, una dona jove i forta va morir, per culpa d’un accident de
transit. Anava sola, camí a la feina quan un camió va bolcar amb la
mala sort de tombar-se sobre el cotxe d’ella i sobre uns altres. Va
morir de l’acte.
Aquell mati s’havien barallat com sempre per veure si la dona el
vindria a buscar a l’institut al acabar o no. Ara l’angoixava moltíssim
pensar que la seva mare s’havia anat de la seva vida enfadada amb
Gatzara, Dies Foscos, narrativa 2nESO
ell. Vol abraçar-la per últim cop. Escoltar el seu riure i la forta olor a
perfum femení. Vol tornar-la a veure. Somia en que apareixerà
somrient per la porta, com feia cada tarda, somia que vindrà a la
seva habitació a parlar quan ell no vol. Somia en que tornarà a
donar-li consells per noies i ell es riurà. Somia que està viva.
Per mala sort, està sota metres de profunditat, sota metres de terra i
sobre seu descansa una gran làpida i unes flors.
Això és el que passa pel seu pensament, el pensament de l’Eloi quan
mira per desè cop la imatge de la seva mare, ara morta. Tot ha
passat ràpid i ell no la tornarà a veure mai més, bé, vaja, no la
tornarà a veure fins d’aquí molts anys, quan ell també abandoni
aquest món i vagi a reunir-se amb ella. Mira la carona de la seva
germana petita. Li cauen llàgrimes dels ulls. Llàgrimes que no haurien
d’estar als seus preciosos ulls blaus. Abraça la petita i es mossega el
llavi. Ell no pot plorar. No davant d’ella.
Ara ha de tirar endavant, no pot estar tot el dia lamentant la mort
d’aquesta persona tan estimada per ell. No pot recordar un i altre cop
l’accident. No ho pot fer ningú, ni el seu pare que en aquells
moments entra per la porta. Porta dies vestint de fosc per mostrar el
seu dol. Tots havien guardat ja la seva roba negre a l’armari però ell
no. Es veu d’hora lluny que ha begut. Cap dels seus fills diu res i
només el miren mentre travessa tot el menjador arrossegant l’abric.
Se sent un cop de porta que fa trontollar el pis. La foto de la mare
cau contra el moble. L’Eloi i la seva germana tronen a captar l’atenció
per la imatge i s’espavilen a tornar-la a posar bé.
Ella, una dona jove i forta va morir, per culpa d’un accident de
transit. Anava sola, camí a la feina quan un camió va bolcar amb la
mala sort de tombar-se sobre el cotxe d’ella i sobre uns altres. Va
morir de l’acte.
Aquell mati s’havien barallat com sempre per veure si la dona el
vindria a buscar a l’institut al acabar o no. Ara l’angoixava moltíssim
pensar que la seva mare s’havia anat de la seva vida enfadada amb
Gatzara, Dies Foscos, narrativa 2nESO
ell. Vol abraçar-la per últim cop. Escoltar el seu riure i la forta olor a
perfum femení. Vol tornar-la a veure. Somia en que apareixerà
somrient per la porta, com feia cada tarda, somia que vindrà a la
seva habitació a parlar quan ell no vol. Somia en que tornarà a
donar-li consells per noies i ell es riurà. Somia que està viva.
Per mala sort, està sota metres de profunditat, sota metres de terra i
sobre seu descansa una gran làpida i unes flors.
