Entrades
Massa temps sense penjar res, per sort una molt bona noticia ha fet que us escrigui un relat.
Ganes de
riure, de sortir a jugar, és la sensació que tens quan reps una bona noticia,
com la que l’Alba ha rebut aquest mati. Ella, és tota una artista, dibuixa de
conya i ha participat en nombrosos concursos de pintura, diu que és la forma
que té ella d’expressar els seus sentiments. Bé, com us anava dient li encanta
pintar i farà uns mesos es van posar en contacte amb ella des d’una
organització d’exposicions de pintures. Li donaven la magnifica oportunitat d’exposar
una obra seva. Quan ho va saber no s’aguantava dels nervis. La veies contenta i
li explicava a tothom.
El problema
va ser quan passaven els mesos i no l’havien tornat a avisar ni a dir res. Es va
desanimar una mica i en aquell moment els seus quadres representaven una mica
de frustració.
Un dia, d’inesperat,
va rebre un correu. Havia de portar un quadre seu al Museu Nacional d’Art de
Catalunya. Només llegir el nom del museu somreia. Així ho va fer, va buscar
entre els milers de quadres que havia pintat fins que va decidir-se. No tenia
un preferit, ella deia que era com el seu diari personal, darrera hi havia històries
ocultes de forma que va agafar un que li recordava a un moment molt important
per ella. El dia que va participar i va guanyar el seu primer concurs. Aquest
quadre l’havia pintat després de rebre el premi i li portava molts bons
records.
Així ho va
fer, després de dur el quadre on li havien indicat li van dir a partir de quin
dia estaria en exposició. Estava molt orgullosa.
Després de
visitar-lo, va tornar a casa pensant en el seu llenç, les seves pintures i
pensant com una noia de tretze anys plasmaria aquella experiència per
recordar-la sempre.
