Ex millor amiga

-      Hi ha gent que diu que les distancies separen i en aquest relat es demostra com és veritat. Dedicat a tots els amic o amigues que tenieu de petits i que ara màgicament han desaparegut de la vostra vida.

 -  - No penso fer-ho! que t’has tornat boja potser!- són les primeres paraules que crida la Bet al veure-la.

Ella, és la seva millor amiga que ha estat vivint tot un any a Estats Units i cada setmana feien una videotrucada i s’explicaven coses. En una d'aquestes trucades la Bet li va demanar consell per un noi i la seva amiga va dir que es llencés a coneixe'l. Aquestes paraules d’abans es refereixen a un noi, un noi del qual la Bet està bojament enamorada. La Marta li somriu i l’abraça. Com ha trobat a faltar aquesta noia!

Es van conèixer de petites ja que estiuejaven al mateix poble i mica en mica s’han anat fent inseparables. La Bet li presenta tota la gent nova del grup. Hi ha més nois i noies però la Marta es fixa només en un noi alt d’ulls verds i amb un somriure molt simpàtic. Nota com la Bet li trepitja el peu, és ell.

Va a casa a deixar tot l’equipatge i a canviar-se ja que diu que fa olor a avió i en acabat torna a sortir. La Bet no està esperant-la com ha promès però en el seu lloc hi ha l’Ignasi, el noi d’abans. La Marta es pregunta que fa ell allà, esperant-la. Es posen a caminar on sempre van amb el grup quan veu a la seva millor amiga. Està amb una altra noia fent-se fotos a la platja. La classe de fotos que es feien elles abans d’anar-se’n. Fotos sense vergonya. Per què se’n va anar? Per què la van obligar?

Només té l’Ignasi al seu costat així que l’agafa i el besa només perquè la seva ex millor amiga la vegi.

Se’n va plorant i veu que l’Ignasi s’ha quedat quiet com un estaquirot i que la Bet comença a córrer cap a ella:

-         -  Bet! Que s’ha acabat!

7:00 del matí

Bon dia. He borrat tots els escrits de la Júlia per un tema de seguretat. No m'agradaria que algú em compiés. Tot i així, si algú li ha agradat i vol continuar llegint, al Wattpad continuo penjant la història. Es diu Lleials i Immortals. Aquest relat va dedicat a tota la gent gelosa.

Era un dia normal fins que va passar. Ella mirava per la finestra, com cada mati. Observava una estona el tràfic. Vivia en un pis, al centre. Mirant per la finestra va veure el seu xicot amb una altra noia. Una noia guapa. Rossa alta però segur que inútil. Com ho són totes. Fins i tot ella. Amb el seu pijama del Mickey Mouse va baixar corrents les escales sense fer cas del crit de la seva mare. Quan es va donar compte ja era massa tard. Estava amb pijama i tota despentinada al carrer i ell mirant-la. Tot i que el semàfor estava en vermell ella va passar decidida sense fer cas a les mirades de la gent que anava a treballar a les oficines. Un cop va ser-hi davant seu la ràbia va créixer ja que agafava amb força la mà de la noia rossa. Li va pegar un cop de puny a la cara  del seu xicot i va tornar a pujar. Tota enfadada. S’havia fet la dura però al entrar al bany per arreglar-se les llàgrimes van arribar als seus ulls. Va assentar-se al terra intentant tranquil·litzar-se però no hi havia manera.

Quan va sortir amb mil capes de maquillatge perquè no es veiés que havia estat plorant se’l va trobar. A la seva habitació. No li va fer cas i es va començar a canviar. Quan estava a punt de sortir per la porta per anar rumb a l’institut ell li agafà la mà. Va intentar abraçar-la però fugia dels seus braços fins que ell va dir:

-          Era ma germana.